A les escoles FEDAC incorporem la robòtica educativa com una eina i un espai per enriquir i transferir diferents habilitats i competències clau necessàries per a un desenvolupament personal integral i sostenible.

Per tal d’assolir aquest objectiu educatiu ambiciós, la robòtica educativa a l’escola, es planteja de manera setmanal com una activitat complementària (Robòtica o ArTic) i s’estructura a partir del pensament computacional.

Però, què vol dir pensament computacional?

Aquest pensament és un mètode per abordar un problema complex de manera sistemàtica, dividida, reconeixent patrons i utilitzant dissenys algorítmics, per tal de trobar solucions.

Així doncs, en la complementària de robòtica que realitzem des d’infantil (ArTic) fins a Primària 6 (Robòtica), els alumnes sempre s’han d’enfrontar a un problema o repte complex. Adaptat i gradual al ritme maduratiu de cada etapa educativa.

Com ja s’ha comentat anteriorment, s’inicia sempre amb el plantejament d’un repte què per a resoldre’l cal descompondre’l, trobar quins patrons es reconeixen, com s’aborda de manera sistemàtica i quins càlculs s’han de realitzar. Aquest repte o problema sempre parteix d’una situació real i manipulativa.

Per exemple, posem per cas que han de dur a terme una atracció de fira.

• Primerament, han de dividir el repte en dues parts: La primera consisteix a decidir quina construcció dur a terme i seguidament com construir el prototip que haurà de resoldre el repte. Simultàniament, cal programar el robot a partir de càlculs de distàncies, girs, àrees i quins moviments haurà de realitzar el robot. Per tant, veiem que el repte requereix una primera part més manipulativa i de construcció.
• Per altra banda, la segona part és més abstracta i de càlculs algorítmics, és a dir requereix conèixer els blocs de programació, però també les distàncies que ha de recórrer el robot, els girs que ha de realitzar, etc.

Aprenentatges clau

Tot aquest procés porta als alumnes a un constant treball i desenvolupament d’habilitats clau com:

• Pensament crític. Han de decidir amb criteri quin prototip realitzar, peces utilitzar, quins càlculs són possibles i quins no ho són…
• Descompondre un problema complex. Aprendre a seqüenciar processos és molt útil per abordar problemàtiques que apareixen en altres contextos.
• Reconèixer patrons. Reconèixer el que m’ha sigut útil per a solucionar un problema pot tornar a ser útil per a futurs problemes o reptes.
• Creativitat. Crear continguts nous o elements diferents fomenta la creativitat i un pensament divergent.
• Treball en grup. La robòtica es planteja sempre des del treball en equip. Això requereix acceptar i tolerar l’opinió de tothom i arribar a consensos per a arribar a una solució.
• Treballar la frustració. En tractar-se d’un problema complex que s’ha abordat des de la construcció i la programació, molt sovint conté petits errors que impedeixen la correcta resolució del repte. Això requereix tolerància a l’error i reavaluar i trobar on hi ha hagut l’errada.

Així doncs, aquest enfocament educatiu no només prepara als estudiants per a futurs èxits acadèmics i professionals, sinó que també els capacita per ser pensadors crítics, creatius i col·laboratius en un món cada vegada més tecnològic.