Masculí o femení. Nen o nena. Home o dona. Blau o rosa. Fill o filla. Xiquet o xiqueta. Nino o nina. Minyó o minyona. Hereu o pubilla. Ets una o l’altra o si no s’espanten. Ets una o l’altra o ets estrany. Ets una o altre o no hi ha lloc per a tu. I ens oblidem que, per sobre de tot, som persones.

Des de l’escola estem treballant perquè no hi hagi grans distincions entre gèneres. Som una escola molt inclusiva i lluitem per la igualtat entre gèneres. Acceptem i incloem a tothom, sigui del gènere que sigui o se senti com se senti. Tractem a tothom de la mateixa manera i donem a tothom les mateixes oportunitats. Però, encara que des de l’escola intentem fer-ho, de vegades és complicat, ja que no podem lluitar contra el que aprèn, escolta i viu l’alumnat en altres contextos.

Malauradament, encara s’escolten comentaris de l’alumnat tipus: “Plores com una nena”, “El rosa no, que és de nenes“,”Les nenes no saben jugar a futbol”, “Jo sóc més fort que una nena”… Comentaris dits per l’alumnat sense mala fe, simplement perquè és el que han après o escoltat repetides vegades en diferents contexts i simplement perquè és el que la societat els ha ensenyat. Tot i que el professorat està molt implicat i creu en el tema de la coeducació, és difícil canviar uns pensaments que venen donats de fora, venen donats del seu dia a dia, venen apresos des que van néixer i van començar a interactuar amb el món.

Com a centre, el passat curs vàrem iniciar un camí formant-nos en la coeducació. La coeducació és l’acció educadora que potencia la igualtat real d’oportunitats i valora sense distinció l’experiència, les aptituds i l’aportació social i cultural de dones i homes, en igualtat de drets, sense estereotips sexistes, homofòbics, bifòbics, transfòbics o androcèntrics. La coeducació és l’eina que permet prevenir i abordar les violències masclistes.

Com a mestres, si realment volem arribar a una coeducació real, hem de creure-hi, hem d’implicar-nos-hi, hem de reflexionar-hi.  Tot canvi comença en nosaltres. No podrem mai canviar una societat i uns pensaments ja molt estesos, però sí que podem educar al nostre alumnat amb aquesta mirada per tal que cada vegada s’extengui més.

Des de la nostra escola s’han anat fent petits canvis al llarg dels anys que ens han portat a ser una escola molt més oberta i inclusiva. Tot va començar amb un cas de transgènere a l’escola. Des de llavors, tot va canviar. Aquest cas va fer canviar l’escola, la va fer evolucionar. Tot el professorat va fer el possible per fer que aquesta nena se sentís ben acceptada per tothom. Des de llavors, per exemple, es va decidir no diferenciar els banys en nen i nena.

Un altre aspecte que la majoria de professorat duu a terme a l’aula és l’ús del llenguatge inclusiu. També intentem, sempre, crear grups heterogenis quan han de treballar cooperativament o en equip, de manera que no sempre els nens i les nenes vulguin treballar per separat. Un últim canvi que vàrem fer fa poc a l’escola va ser el de treure l’uniforme escolar. Tot i que es donava la plena llibertat a l’alumnat de decidir quin tipus d’uniforme volia posar-se, fins ara, els nens portaven pantaló llarg i les nenes faldilla. Aquella nena que decidia no posar-se faldilla destacava, era diferent. Ara l’alumnat pot escollir quina roba posar-se sense haver d’escollir entre un uniforme o l’altre. Tenen la plena llibertat de vestir-se com volen. L’únic uniforme que han de posar-se és el xandall escolar i és el mateix model per a tothom.

Així doncs, a les escoles FEDAC, creem i vetllem per la coeducació a les aules i somiem per crear una societat més igualitària, empàtica i on es valori a la persona.